.png)
Avui hem acomiadat fins la temporada vinent Els pastorets amb la tradicional caminada, missa i botifarrada a la Salut, per agrair a tots els que han participat i han fet possible els pastorets d'aquest d'any, que de nou han estat un èxit!
El rector de la nostra parròquia ha oficiat la missa a la Salut i ha dedicat la homilia als pastorets. A continuació la podeu llegir:
Mare, què és l’infern?
Acabat “Els pastorets” al nostre teatre, tot celebrant a la Salut la missa i esmorzar, penso en el bé que continua fent aquesta obra menor, popular alhora, molt de casa nostra. En Folch i Torres feu un catecisme dramatitzat pensant en la canalla.
La majoria d’elements, però, queden lluny del món d’ara. Penso en els pecats capitals i les virtuts, que malauradament no s’estudien ni tan sols a catequesi. Tampoc, els personatges bíblics. És mèrit de la gent del Centre Parroquial que any rere any –i van més de vuitanta– continuï encesa la flama del misteri de Nadal.
Assistint a una de les representacions, on fures i dimonis feien de les seves a “l’infern”, paraula que es repetia sovint, una nena d’aproximadament cinc anys va preguntar a la seva mare què era l’infern. De seguida em vaig transportar a la meva infantesa quan ningú no ens havia d’explicar què era l’infern. Ho sabíem, ho temíem i no hi volíem anar. Ara el dimoni com a personatge pot quedar reduït a un mite, o bé els més porucs com a un ens que és capaç d’anul·lar la responsabilitat humana, o des de la prepotència habitual com a inexistent. Alguns ens podem pensar que estem per sobre del bé i del mal.
Jesús se’ns presenta a l’Evangeli d’avui com a alliberador dels dimonis. Tot just, després de triar vora el llac aquells pescadors per apòstols, a la sinagoga comença el seu ministeri. Predica amb autoritat, parla i fa. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne. Jesús actua, capaç de treure-li el dimoni. És una doctrina nova. La novetat no és a les paraules, sinó en el canvi de vida de l’endimoniat, que passa a ser lliure.
“Mare, què és l’infern?” preguntava la nena. L’infern és la franja de Gaza; l’infern és la desesperació dels refugiats, polítics i econòmics; l’infern és la solitud de les grans ciutats; l’infern és les violències de tota mena. Allà on hi ha infern hi ha el dimoni.
“Calla i surt d’aquest home” digué Jesús a l’esperit maligne. Jesús continua actuant, als sagraments, a la pregària, fent-nos passar de l’esclavatge del pecat, del jou de l’egoisme a la llibertat dels fills de Déu. Quan patim la foscor a l’ànima, hauríem de deixar-nos guarir per Jesús.
L’Església, participant de la missió de Jesús, continua actuant, traient dimonis i no precisament fent exorcismes, sinó ensenyant, guarint, perdonant. Tota l’obra de l’Església és un combat contra el mal. Cada obra apostòlica és una possibilitat d’alliberament de l’home. La catequesi que sembra llavors de fe; Càritas, que fa possible la dignitat dels pobres; l’Esplai, que educa en el sentit humà i cristià de la vida; el Centre Parroquial, que fomenta la germanor més enllà de la pròpia família, facilitant que les relacions humanes siguin desinteressades, tot desenvolupant la creativitat, l’art, la cultura.
“Mare, què és l’infern?” L’absència de Déu.
Mn Alfons Gea
Comments